La llengua nostra de cada dia

L'àvia agafava els seus fills i els duia a la platja amb el cotxe de línia. Més endavant van començar a anar-hi en trenc però quan ja es trobava massa gran i cansada demanava un taxis. Nosaltres, d'adolescents, agafàvem la Renfe i de vegades també els ferros, tot i que la primera, a banda d'anar...

Gimnàstica mental

En aquest estiu de pandèmia vaig animar-me a agafar un avió, que anava gairebé buit i on em van regalar xocolata, per plantar-me allà, al meu llac preferit, a mullar-me per les pluges torrencials d'estiu i torrar-me al sol en un interval de temps de 48h. El primer dia al meu cervell no li sortien...

Poesia de vell

No és l'olor dels llibres de vell el que més m'agrada, sinó aquell tacte rugós que t'enceta una mica les empremtes dactilars i aquelles senyes que algú hi va deixar l'any en què tu vas néixer. Abans no gosava guixar mai els llibres. Era una purista que esbroncava els qui s'atrevien a arrugar-los massa. A...

La vida per fases

I. És des del desconfinament que em comença a afectar seriosament el confinament. És com si el dia que es van obrir les portes i es van establir les franges horàries que ens organitzen els dies, algú hagués activat la meva glàndula llagrimal, també per hores. I és que des que els peus són feliços...

El món tal com el coneixíem

Sense Sant Jordi i amb les fronteres tancades, aquells que tenim la sort de no haver-nos de preocupar per la salut mirem cap a una Europa que havia sigut casa nostra i se'ns encongeix l'estómac en veure les tanques a les fronteres que abans podíem creuar caminant. Per primera vegada en uns quants anys no tenia...

Serendipity

Com acabem on acabem ho podem atribuir a la casualitat, al destí o a un seguit de decisions preses en determinades circumstàncies. Potser la raó real se'ns escapa, però podem triar l'explicació que més ens convingui. Com he acabat a la capital de la Tarraconensis sembla ser un misteri que s'ha anat forjant en els...

De quan el desembre era estiu

De l'Argentina, n'admiro l'entusiasme amb què afronten les coses, com cada petit detall es viu amb una il·lusió infantil que s'encomana. Encara que no sé mai si és una característica de la seva gent o només de la petita part que jo conec. Les passions i diversions es poden trobar dins d'un mateix segons com...

L’enèsim diari de confinament

I Vaig començar el meu diari de confinament el tretze de març amb una optimista frase exclamativa: "M'he llegit un article d'onze pàgines!". En aquell moment devia considerar que dur un recompte del que feia cada dia seria suficient per suportar-ho. Però el vuitè dia sembla que es presenta com el punt d'inflexió: avui no...

Any nou, vida nova

Vas pel món atabalada sense parar mai de pensar, programar i organitzar, amb la llibreta sempre amunt i avall per sentir-la a prop, encara que no trobes el temps per a treure les idees del cap i donar-los la forma de lletra lligada de mestra que t'acompanya des de la primària. Et trobes, de nou,...

Com sobreviure a Alemanya sense ser parlant nadiu

"És que l'alemany és molt difícil", és potser una de les frases que més he sentit en els últims anys. L'alemany és una llengua i, com a tal, té les seves dificultats inherents al sistema lingüístic (declinació dels adjectius, tres gèneres per als substantius i un ordre de paraules força estricte, entre d'altres) i a...