Monzoon reminiscence

M’he hagut d’aturar, faig el que fan tots: esperar. A vegades penso que, enlloc del criquet, aquest és el seu esport nacional. Potser per això també duren tant dies els partits importants. Són pacients, no es cansen mai d’esperar. Jo ja no sé quanta estona portem sota el porxo, només noto com se m’arrapen els … More Monzoon reminiscence

Les mans marcades per la Història

“Supongo que tendremos oportunidad de volvernos a ver con las apariencias bajo las cuales nos hemos conocido, nuestras actuales maletas. Le deseo buen viaje.” Nocturno hindú, Antonio Tabucchi. Com tota ella, les mans també s’havien encongit. Abans grans i fortes, sempre enfeinades; després, fetes un nyap amb els dits plegats cap endins com si tinguessin ganes de … More Les mans marcades per la Història

Diumenges de pluja

El vent, la roda i els colors que veiem per la finestra es mouen amb naturalitat, es deixen endur perquè no hi tenen res a perdre. Al cap i a la fi són ells els habitants de la natura, els que viuen d’acord amb els canvis entre el dia i la nit, entre les estacions, … More Diumenges de pluja

Un nou començament

Aquella vegada, com tantes d’altres, llegia l’últim paràgraf del llibre molt abans d’arribar al final. És un acte reflex, gairebé inconscient que ve de lluny, gairebé des que vaig agafar el primer llibre tota sola sense necessitat que ningú me’l llegís. Aleshores ja em matava la curiositat, ja m’anticipava als esdeveniments però mantenint sempre una … More Un nou començament