Soror, sororis

Amigues, algun dia ens salvarem la vida com ho feren les bruixes, lliures fins la foguera.   Algunes ho fan ja cada dia una mica a la seva manera asseguren amb ulls sincers sentir la remor dels núvols que passegen pel cel lliurement.   D’altres senten el gust d’aquells colors que són amargants de tristor, … More Soror, sororis

Nit salvatge

“Fa una nit molt salvatge. Ho sents? Tot és vent i mar.” K. Mansfield. Sota el cobrellit sents com l’estufa es posa en funcionament tot i estar al mínim. Avui dorms amb la bossa d’aigua calenta i demà no voldràs sortir del refugi que t’has muntat. Fora, el vent i la pluja ressonen salvatjament mentre … More Nit salvatge

Diaris d’aeroport

Aterro per enèsima vegada des de l’aeroport de Zuric. Encara recordo el primer cop que hi vaig posar els peus. Era l’estiu de 2015 quan no sabia que es convertiria en la meva segona casa. En aquell viatge només hi vaig fer escala. Una escala llarga i molesta perquè la son m’ennuvolava la vista i … More Diaris d’aeroport

Llocs d’aigua

Miro com cau el sol dins l’aigua i la tenyeix d’un vermell ataronjat que no puc acabar de definir perquè sempre he estat una mica daltònica. Avui, però, té un to més rosa de l’habitual. El sol desapareix ben a poc a poc, cada dia uns minuts més ràpid. Per això hem d’aprofitar ara abans … More Llocs d’aigua

Elogi a la conversa

[del ll. conversari ‘viure amb companyia, tractar amb algú] No llegir, no escriure, només parlar de banalitats sense interès com per complir els requisits de la conversa trivial, “com ha anat el dia?” sense ni recordar exactament què has menjat avui. Parlant ràpid, sense parar-se a pensar, sense que ningú et faci la pregunta exacta en … More Elogi a la conversa

Ex-sili

Exili [del ll. exsilium, der. de exsilīre ‘saltar a fora’, i aquest, de salīre ‘saltar’] Com ens enganyem pensant que allà on anem tot serà diferent, com hem mecanitzat el fer la maleta i viure del què hi ha dins. Un exili voluntari és com una fugida endavant, que no deixa mai de ser-ne una, de fugida. Els amics vénen … More Ex-sili

Monzoon reminiscence

M’he hagut d’aturar, faig el que fan tots: esperar. A vegades penso que, enlloc del criquet, aquest és el seu esport nacional. Potser per això també duren tant dies els partits importants. Són pacients, no es cansen mai d’esperar. Jo ja no sé quanta estona portem sota el porxo, només noto com se m’arrapen els … More Monzoon reminiscence

Les mans marcades per la Història

“Supongo que tendremos oportunidad de volvernos a ver con las apariencias bajo las cuales nos hemos conocido, nuestras actuales maletas. Le deseo buen viaje.” Nocturno hindú, Antonio Tabucchi. Com tota ella, les mans també s’havien encongit. Abans grans i fortes, sempre enfeinades; després, fetes un nyap amb els dits plegats cap endins com si tinguessin ganes de … More Les mans marcades per la Història

Diumenges de pluja

El vent, la roda i els colors que veiem per la finestra es mouen amb naturalitat, es deixen endur perquè no hi tenen res a perdre. Al cap i a la fi són ells els habitants de la natura, els que viuen d’acord amb els canvis entre el dia i la nit, entre les estacions, … More Diumenges de pluja