Com sobreviure a Alemanya sense ser parlant nadiu

“És que l’alemany és molt difícil”, és potser una de les frases que més he sentit en els últims anys. L’alemany és una llengua i, com a tal, té les seves dificultats inherents al sistema lingüístic (declinació dels adjectius, tres gèneres per als substantius i un ordre de paraules força estricte, entre d’altres) i a les normes que algú va decidir anomenar Hochdeutsch (o alemany estàndard). Però , com totes les llengües, té les seves coses més fàcils i el seus cavalls de batalla.

background-2956789_1280

L’altre dia, en un d’aquests trens alemanys que et duen a l’altra punta del Land i que sempre van tard, una senyora em va dir que parlo molt bé l’alemany. Abans de dir-ho, però, els alemanys sempre et pregunten quant de temps portes vivint aquí, com si el temps passat aquí volgués dir alguna cosa. De fet, jo vaig començar a aprendre alemany als 12 anys, quan vaig començar la secundària i, des d’aleshores, podríem dir que he anat mantenint-m’hi en contacte intermitentment durant més de 10 anys. Ara ja en fa més de tres que visc, sense interrupcions, al sud d’Alemanya, on ningú m’ha canviat mai de llengua (a l’anglès) quan m’he dirigit a ells en alemany. I gràcies a tots aquests alemanys que han tingut la paciència de mirar d’entendre’m he pogut trencar la barrera del silenci i les inseguretats, i llançar-m’hi.

Però quan penso què és el que m’ha portat a poder tenir una conversa informal amb una senyora al tren que, a més, té accent de la zona, només em ve al cap la comprensió. Bàsicament, per poder mantenir una conversa amb algú, cal poder respondre-li, o sigui, entendre’l. I, en aquest cas, el nombre de paraules que puc arribar a identificar moltes vegades no és tan diferent si el que parla ho fa en estàndard o en dialecte. La primera de les estratègies que he après a adoptar aquest temps és la recollir la informació més rellevant amb les paraules que reconec. La segona és la de preguntar sempre que no estic segura d’haver-ho entès bé, especialment en situacions de formalitat elevada: l’Administració, la firma de contractes, etc. De fet, mai me’n vaig d’aquests llocs sense haver fet un Zusammenfassung (un resum del que he entès), cosa que al principi em feia una vergonya immensa.

Així i tot, com a bona persona estrangera, els grups d’amics heterogenis amb major presència d’estrangers que de locals són el meu pa de cada dia. Aquí és on hem creat una lingua franca basada en l’anglès (principalment) barrejat amb paraules alemanyes que tots, sigui quin sigui el nivell de llengua que tinguem, entenem: Anmeldung (registre, matrícula), kündigen (renunciar, rescindir), Arbeitsamt (Servei d’Ocupació), Finanzamt (Hisenda), Steuer (Impostos)... I així tots els no-alemanys acabem desenvolupant aquella plasticitat al cervell que ens permet canviar de llengua constantment, sense perdre l’accent, però ens impedeix parlar-ne cap de correctament. The perks of being non-native.

3 comentarios sobre “Com sobreviure a Alemanya sense ser parlant nadiu

Agrega el tuyo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: