Poesia de vell

No és l’olor dels llibres de vell el que més m’agrada, sinó aquell tacte rugós que t’enceta una mica les empremtes dactilars i aquelles senyes que algú hi va deixar l’any en què tu vas néixer.

Abans no gosava guixar mai els llibres. Era una purista que esbroncava els qui s’atrevien a arrugar-los massa. A la universitat vaig aprendre a marcar-ne els passatges que més m’interessaven amb post-its de colors. Ara en subratllo les cites que fa anys que acumulo en notes al mòbil que després passo a un Word.

Potser algun dia hauria de començar a deixar-hi també la data escrita, per als futurs curiosos de les llibreries de vell, si és que encara queden romàntics que permetin que el paper sobrevisqui als embats del temps.

second-hand-book-sale-3568401_1920

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: