Poesia de vell

No és l'olor dels llibres de vell el que més m'agrada, sinó aquell tacte rugós que t'enceta una mica les empremtes dactilars i aquelles senyes que algú hi va deixar l'any en què tu vas néixer. Abans no gosava guixar mai els llibres. Era una purista que esbroncava els qui s'atrevien a arrugar-los massa. A... Leer más →

Històries dels Balcans

Vam creuar l'enèsima frontera balcànica després d'uns minuts convertits en hores d'una llarga espera que ens sembla eterna pel desconeixement i la inquietud dels que ens trobem dalt l'autobús. Per fi ens recullen els passaports, ja hem arribat a la duana, deixem enrere kilòmetres de cotxes sota el sol amb els conductors passejant tranquils i... Leer más →

Soror, sororis

 Algunes asseguren amb ulls sincers sentir la remor dels núvols que passegen pel cel lliurement. Altres senten el gust d'aquells colors que són amargants de tristor, mentre tu, germana, guareixes cossos poc preparats per a sostenir ments en flames.   Amigues, algun dia ens salvarem de nosaltres mateixes i viurem lliures  fins a la foguera.

Nit salvatge

"Fa una nit molt salvatge. Ho sents? Tot és vent i mar." K. Mansfield. Sota el cobrellit sents com l'estufa es posa en funcionament tot i estar al mínim. Avui dorms amb la bossa d'aigua calenta i demà no voldràs sortir del refugi que t'has muntat. Fora, el vent i la pluja ressonen salvatjament mentre... Leer más →

Les mans marcades per la Història

"Supongo que tendremos oportunidad de volvernos a ver con las apariencias bajo las cuales nos hemos conocido, nuestras actuales maletas. Le deseo buen viaje." Nocturno hindú, Antonio Tabucchi. Com tota ella, les mans també s'havien encongit. Abans grans i fortes, sempre enfeinades; després, fetes un nyap amb els dits plegats cap endins com si tinguessin ganes de... Leer más →

Blog de WordPress.com.

Subir ↑