Tornar o no tornar, aquesta és la qüestió

I. Trobar-nos canviats, després de gairebé deu anys, persones que viuen al teu barri de tota la vida però que no saps pas on s'han amagat. O potser ets tu que te n'has anat massa lluny i ara no pots evitar veure'n els canvis a les cares, els cossos i els nassos, que són els... Leer más →

Pongamos que hablo de Madrid

Nos perdimos por el barrio de las Maravillas, más conocido como Malasaña por su calle –del mismo nombre– donde se reunía la bohemia de Madrid. Nos encontramos en la calle Pez. Yo la conocía por la prosa del gran Benito Pérez Galdós, él por el Palentino, protagonista de la película El bar de Álex de... Leer más →

Històries dels Balcans

Vam creuar l'enèsima frontera balcànica després d'uns minuts convertits en hores d'una llarga espera que ens sembla eterna pel desconeixement i la inquietud dels que ens trobem dalt l'autobús. Per fi ens recullen els passaports, ja hem arribat a la duana, deixem enrere kilòmetres de cotxes sota el sol amb els conductors passejant tranquils i... Leer más →

Tenim massa deutes amb les flors

"morir-te / encara no / tens massa / deutes / amb les flors." Antònia Vicens Passejàvem pel poble natal d'una amiga, a la costa mediterrània del Marroc, amb el sol africà a la pell i els murs blancs de la Medina que ens saludaven des de la llunyania. Ens vam preguntar, amb la proximitat del record de temps passats,... Leer más →

Soror, sororis

 Algunes asseguren amb ulls sincers sentir la remor dels núvols que passegen pel cel lliurement. Altres senten el gust d'aquells colors que són amargants de tristor, mentre tu, germana, guareixes cossos poc preparats per a sostenir ments en flames.   Amigues, algun dia ens salvarem de nosaltres mateixes i viurem lliures  fins a la foguera.

Nit salvatge

"Fa una nit molt salvatge. Ho sents? Tot és vent i mar." K. Mansfield. Sota el cobrellit sents com l'estufa es posa en funcionament tot i estar al mínim. Avui dorms amb la bossa d'aigua calenta i demà no voldràs sortir del refugi que t'has muntat. Fora, el vent i la pluja ressonen salvatjament mentre... Leer más →

Diaris d’aeroport

Aterro per enèsima vegada des de l'aeroport de Zuric. Encara recordo el primer cop que hi vaig posar els peus. Era l'estiu de 2015 quan no sabia que es convertiria en la meva segona casa. En aquell viatge només hi vaig fer escala. Una escala llarga i molesta perquè la son m'ennuvolava la vista i... Leer más →

Llocs d’aigua

Miro com cau el sol dins l'aigua i la tenyeix d'un vermell ataronjat que no puc acabar de definir perquè sempre he estat una mica daltònica. Avui, però, té un to més rosa de l'habitual. El sol desapareix ben a poc a poc, cada dia uns minuts més ràpid. Per això hem d'aprofitar ara abans... Leer más →

Elogi a la conversa

[del ll. conversari 'viure amb companyia, tractar amb algú] No llegir, no escriure, només parlar de banalitats sense interès com per complir els requisits de la conversa trivial, "com ha anat el dia?" sense ni recordar exactament què has menjat avui. Parlant ràpid, sense parar-se a pensar, sense que ningú et faci la pregunta exacta en... Leer más →

Ex-sili

Exili [del ll. exsilium, der. de exsilīre 'saltar a fora', i aquest, de salīre 'saltar'] Com ens enganyem pensant que allà on anem tot serà diferent, com hem mecanitzat el fer la maleta i viure del què hi ha dins. Un exili voluntari és com una fugida endavant, que no deixa mai de ser-ne una, de fugida. Els amics vénen... Leer más →

Blog de WordPress.com.

Subir ↑