De quan el desembre era estiu

De l’Argentina, n’admiro l’entusiasme amb què afronten les coses, com cada petit detall es viu amb una il·lusió infantil que s’encomana. Encara que no sé mai si és una característica de la seva gent o només de la petita part que jo conec.

Les passions i diversions es poden trobar dins d’un mateix segons com aprenem a mirar al món. Viure en una illa del Tigre, al Delta del Paraná, per exemple, es pot veure com una petita aventura diària o com una benedicció: esperar la lancha colectivo, una embarcació que fa de transport públic, per anar a l’escola, a comprar o al metge; poder deixar la casa oberta perquè coneixes tot habitant de la teva illa i de les més properes; navegar amb la teva llanxa i saludar tot el qui té ganes de desitjar-te un bon any; fer un asado amb choripan i choclo (blat de moro) sota l’escalfor del sol de finals de desembre mentre tens l’aire condicionat posat dins de casa, on no hi ha ningú, i banyar-te en un riu de color marró intens perquè té el fons ple de fang.

IMG-20191229-WA0016
El Tigre, Argentina.

Però nosaltres només hi som de visita i l’aventura s’acaba al final del dia que tornem a la gran ciutat just quan comencen a caure les primeres gotes d’una nova tempesta d’estiu. Les petites coses de la vida diària que nosaltres vivim com una excursió de diumenge són les que ens ajuden a passar millor el jet lag. Acabar l’any i començar-ne un de nou coneixent l’Argentina és una cosa gran que, ben mirat, és només una col·lecció de coses petites.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: