Gimnàstica mental

En aquest estiu de pandèmia vaig animar-me a agafar un avió, que anava gairebé buit i on em van regalar xocolata, per plantar-me allà, al meu llac preferit, a mullar-me per les pluges torrencials d’estiu i torrar-me al sol en un interval de temps de 48h.

El primer dia al meu cervell no li sortien les paraules i només podia parlar en anglès que és, bàsicament, la meva llengua estrangera “segura”. En canvi, quan volia fer frases en alemany el problema no era ni conjugar els verbs ni declinar els adjectius d’una manera més o menys decent, sinó trobar les paraules que, de no ser fetes servir, havien quedat enterrades en alguna banda ben profunda del cervell. Això, però, només va durar fins que un sopar sencer en alemany em va obligar a recuperar-les i fer-les surar a la superfície.

Amb tot, el repte més gran va ser fer els canvis de llengua que, abans, feia amb naturalitat. Es veu que s’han d’anar fent exercicis d’estiraments per reduir el temps d’espera entre tancar el calaix d’una llengua i obrir-ne un altre. Després d’un àpat en italià en un restaurant alemany compartint taula amb anglesos, el meu cervell va dir prou i ja no li sortien les paraules.

I així vaig veure com d’important és l’exercici físic, també per a les neurones. Però també que trobo a faltar parlar cinc llengües a diari amb la naturalitat de qui va en bici a comprar el pa.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: