Serendipity

Com acabem on acabem ho podem atribuir a la casualitat, al destí o a un seguit de decisions preses en determinades circumstàncies. Potser la raó real se’ns escapa, però podem triar l’explicació que més ens convingui. Com he acabat a la capital de la Tarraconensis sembla ser un misteri que s’ha anat forjant en els darrers anys com si fos un camí inevitable. En els primers 26 anys de la meva vida diria que només havia visitat Tarragona una vegada: d’excursió amb l’escola, de la que només recordo les explicacions sobre les muralles de la ciutat romana que, amb els anys, s’havien convertit en les parets mestres de moltes cases de la part antiga de la ciutat.

 

Potser per aquella mania de mirar cap al nord, els catalans de l’àrea metropolitana oblidem que al sud també hi ha força vida. Això no ho vaig descobrir fins els estius de fa tres i quatre anys, quan vaig recórrer Tarragona amb la il·lusió de qui comença un projecte però no sap ben bé què esperar-me. Era al Mediterrani però em formaven per anar a fer de professora de català a Alemanya i jo de la ciutat d’aleshores només recordo passejar pels seus carrers seguint algú que tenia més clar que jo on anàvem. Sí, anava ben perduda. Al meu cap, encara ara, les muralles de Tarragona es confonen amb les de Palma on vaig anar a parar els dos estius següents i vaig tornar a seguir la massa, incapaç de memoritzar els carrers per on passàvem.

IMG_20200210_102339
Trajecte Barcelona-Tarragona

Més endavant, com que una de les coses que inexplicablement m’agraden és analitzar textos, unes cartes a l’Arxiu de Sant Cugat del Vallès em van tornar a dur al Tarragonès sense voler-ho, perquè podrien haver vingut de Manresa i m’hauria fet igual. Però, allà, al Vallès de tota la vida em vaig trobar tot un estiu escrivint sobre la llengua a Tarragona el segle XIX.

Sense saber-ho, estava fent-me a una ciutat sense ser-hi ni haver-hi estat més d’una setmana sencera a la vida: a una ciutat on hi acabaria confinada, en un barri que encara no sé com es diu perquè m’hi vaig mudar tres setmanes abans que el món parés. I ara em trobo pensant que potser hi ha alguna cosa que m’ha portat fins aquí tot i que encara no sé ben bé el què.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: