El món tal com el coneixíem

Sense Sant Jordi i amb les fronteres tancades, aquells que tenim la sort de no haver-nos de preocupar per la salut mirem cap a una Europa que havia sigut casa nostra i se'ns encongeix l'estómac en veure les tanques a les fronteres que abans podíem creuar caminant. Per primera vegada en uns quants anys no tenia... Leer más →

Serendipity

Com acabem on acabem ho podem atribuir a la casualitat, al destí o a un seguit de decisions preses en determinades circumstàncies. Potser la raó real se'ns escapa, però podem triar l'explicació que més ens convingui. Com he acabat a la capital de la Tarraconensis sembla ser un misteri que s'ha anat forjant en els... Leer más →

De quan el desembre era estiu

De l'Argentina, n'admiro l'entusiasme amb què afronten les coses, com cada petit detall es viu amb una il·lusió infantil que s'encomana. Encara que no sé mai si és una característica de la seva gent o només de la petita part que jo conec. Les passions i diversions es poden trobar dins d'un mateix segons com... Leer más →

L’enèsim diari de confinament

I Vaig començar el meu diari de confinament el tretze de març amb una optimista frase exclamativa: "M'he llegit un article d'onze pàgines!". En aquell moment devia considerar que dur un recompte del que feia cada dia seria suficient per suportar-ho. Però el vuitè dia sembla que es presenta com el punt d'inflexió: avui no... Leer más →

Any nou, vida nova

Vas pel món atabalada sense parar mai de pensar, programar i organitzar, amb la llibreta sempre amunt i avall per sentir-la a prop, encara que no trobes el temps per a treure les idees del cap i donar-los la forma de lletra lligada de mestra que t'acompanya des de la primària. Et trobes, de nou,... Leer más →

Pongamos que hablo de Madrid

Nos perdimos por el barrio de las Maravillas, más conocido como Malasaña por su calle –del mismo nombre– donde se reunía la bohemia de Madrid. Nos encontramos en la calle Pez. Yo la conocía por la prosa del gran Benito Pérez Galdós, él por el Palentino, protagonista de la película El bar de Álex de... Leer más →

Històries dels Balcans

Vam creuar l'enèsima frontera balcànica després d'uns minuts convertits en hores d'una llarga espera que ens sembla eterna pel desconeixement i la inquietud dels que ens trobem dalt l'autobús. Per fi ens recullen els passaports, ja hem arribat a la duana, deixem enrere kilòmetres de cotxes sota el sol amb els conductors passejant tranquils i... Leer más →

Diaris d’aeroport

Aterro per enèsima vegada des de l'aeroport de Zuric. Encara recordo el primer cop que hi vaig posar els peus. Era l'estiu de 2015 quan no sabia que es convertiria en la meva segona casa. En aquell viatge només hi vaig fer escala. Una escala llarga i molesta perquè la son m'ennuvolava la vista i... Leer más →

Llocs d’aigua

Miro com cau el sol dins l'aigua i la tenyeix d'un vermell ataronjat que no puc acabar de definir perquè sempre he estat una mica daltònica. Avui, però, té un to més rosa de l'habitual. El sol desapareix ben a poc a poc, cada dia uns minuts més ràpid. Per això hem d'aprofitar ara abans... Leer más →

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑