La llengua nostra de cada dia

L’àvia agafava els seus fills i els duia a la platja amb el cotxe de línia. Més endavant van començar a anar-hi en trenc però quan ja es trobava massa gran i cansada demanava un taxis. Nosaltres, d’adolescents, agafàvem la Renfe i de vegades també els ferros, tot i que la primera, a banda d’anar sempre tard, es va acabar convertint en el Rodalies. Els noms de les coses van de la mà de l’evolució dels costums i el canvi és inevitable, i no per això indesitjat.

Quan m’asseia a llegir-li Montserrat Roig a la meva àvia, ella m’explicava coses que no jo entenia i que ara m’hauria agradat tenir gravades. Com totes aquelles paraules que feia servir ella i que ja no recordo gaire però que, de tant en tant, reconec en els llibres.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: