Poesia de vell

No és l'olor dels llibres de vell el que més m'agrada, sinó aquell tacte rugós que t'enceta una mica les empremtes dactilars i aquelles senyes que algú hi va deixar l'any en què tu vas néixer. Abans no gosava guixar mai els llibres. Era una purista que esbroncava els qui s'atrevien a arrugar-los massa. A... Continue Reading →

Blog de WordPress.com.

Subir ↑