Vaxholm o l’hivern de veritat

Deixava el migdia de Barcelona al voltant dels vint graus positius per arribar a la tarda fosca d’Estocolm a uns divuit graus sota zero. Ja des de l’avió, vora les quatre de la tarda hora local (la mateixa que a Barcelona) es podia veure com el sol tenyia els núvols de rosa ataronjat i s’amagava per no deixar-nos veure la ciutat nevada. El camí a casa va ser fàcil, com tota ciutat nòrdica està tot molt ben comunicat. Però l’arribada a Vaxholm va ser la carta de presentació a Suècia: un paisatge totalment nevat que amb prou feines et deixa arrossegar les maletes. Per sort, l’escalfor del pis em va permetre apreciar la preciositat del paisatge nevat i del mar congelat.

Les barques esperen a terra que sigui temporada de navegar. Vaxholm, Suècia.

A les afores d’Estocolm, Vaxholm és un poblet petit i tranquil amb un carrer principal on s’hi troben totes les botigues, bancs, i altres establiments com un parell de cafès on serveixen fins i tot un «cortado». En general tothom saluda i somriu. Sembla ser que a l’estiu, quan els dies són més llargs i el mar és navegable, el poble es converteix en un lloc de trobada d’estiuejants que abandonen el centre d’Estocolm. Els cafès a Vaxholm treuen taules al carrer i les terrasses s’omplen de gent, també s’obre el castell als visitants a qui expliquen que aquesta part d’entrada del mar fins a Estocolm era essencial per aturar els vaixells enemics que volien envair-la. Però prefereixo no avançar-me perquè res de tot això passarà abans del mes de maig.

De moment ens haurem de conformar amb veure com els ànecs s’agrupen sobre el gel per no passar fred, com els suecs patinen sobre el mar gelat, com els adolescents hi passegen per sobre i com els nens (i també els adults) es tiren en trineu en un diumenge hivernal qualsevol. Però també amb fer «fika» en algun lloc calentet mentre observem el paisatge nevat per la finestra.